Dr. Edward Bach

El Dr. Edward Bach (1886-1936) va ser un metge molt avançat per al seu temps. En la seva curta carrera va evolucionar des de la medicina ortodoxa fins a desenvolupar una forma natural de medicina que comprenia la salut emocional i espiritual, molt d'acord amb les actuals tendències cap a la salut natural. Nascut a Moseley, Birmingham, d'origen gal·lès, va ser un nen intuïtiu, sensible i independent, amb un gran amor per la natura. Va deixar l'escola als 16 anys i va passar tres anys a Birmingham, a la fosa de llautó del seu pare, per poder-se pagar els seus estudis de medicina. Les primeres etapes de la carrera mèdica del Dr. Bach van ser tan convencionals com reeixides: en 1912 es va graduar al University College Hospital (UCH) de Londres, on va ser nomenat Oficial Metge d'Urgències en 1913; més tard, durant aquest mateix any va ser nomenat Cirurgià d'Urgències resident al National Temperance Hospital. Després de recuperar-se d'un període de malaltia, en 1922 va obrir la seva consulta en Harley Street, Londres.

Des de molt primerenca edat, el Dr. Bach va ser conscient que la personalitat i les actituds de les persones tenen un notable efecte sobre el seu estat de salut. Com a alumne, ja tenia interès en els seus pacients en la seva qualitat de persones i no simplement com a casos, i gairebé des del principi va arribar a la conclusió que, en la malaltia, la personalitat és més important que els símptomes i s'hauria de prendre en compte en el tractament mèdic. Va arribar a estar cada vegada més insatisfet amb les limitacions de la medicina ortodoxa i el seu enfocament sobre la "curació" dels símptomes. Creient que el tractament eficaç implicava tractar les causes de la malaltia en lloc dels seus efectes, va decidir enfocar el seu interès en la immunologia i es va fer bacteriòleg Adjunt al UCH el 1915.

Entre 1919 i 1922 va treballar com a patòleg i bacteriòleg a l'Hospital Homeopàtic de Londres. Allà va impressionar el fet que Samuel Hahnemann, fundador de l'homeopatia, havia constatat 150 anys enrere: la importància de la personalitat en la malaltia. Combinant aquests principis amb el seu coneixement de la medicina ortodoxa, va desenvolupar els Set nosodes de Bach, vacunes orals basades en bacteris intestinals que purificaven el tracte intestinal aconseguint efectes notables sobre l'estat de salut general dels pacients i sobre condicions cròniques difícils, com ara la artritis. El 1928, durant un sopar, va tenir una revelació. Estudiant als seus convidats es va adonar que es dividien en diverses categories diferents. A partir d'això, va arribar a la inspirada conclusió que cada categoria reaccionaria a la malaltia d'una manera diferent. En la tardor, va visitar Gal·les i va trobar dues plantes, Mimulus i Impatiens; va preparar aquestes de la mateixa manera que els seus vacunes orals i les va prescriure segons la personalitat dels seus pacients, amb resultats immediats i reeixits. Més tard, en el mateix any, va afegir la planta Clematis. Aquests tres remeis van representar l'inici del desenvolupament d'un sistema de medicina completament nou.

A la primavera de 1930, a l'edat de 43 anys, el Dr. Bach va tancar el seu laboratori i el seu lucratiu consultori i se'n va anar a Gal·les per buscar més remeis a la Natura. Un matí d'hora, travessant un camp ple de rosada, se li va ocórrer que cada gota de rosada, en ser escalfada pel sol, adquiriria les mateixes propietats curatives de la planta on es trobava. Això el va portar a desenvolupar un mètode per preparar els remeis utilitzant aigua pura. Més tard, en aquest mateix any, va escriure el petit llibre Guareixi Vè. Mateix, amb el missatge de que la malaltia física és el resultat d'estar en harmonia amb el seu propòsit espiritual. Es va publicar el 1931 i ha continuat publicant des de llavors.

Des d'agost de 1930-1934 el Dr. Bach va tenir la seva base a Cromer, a la costa de Norfolk, trobant i preparant més remeis florals, i tractant amb èxit als seus pacients amb ells. En 1934 es va mudar a Mount Vernon, la caseta a Oxfordshire que encara alberga el Centre del Dr. Edward Bach. Va continuar la seva feina, escrivint, tractant a pacients en Sotwell i Londres i va continuar la seva recerca de més remeis.

Durant aquest temps va patir considerablement, tant mental com físicament, ja que desenvolupava l'estat negatiu de la ment per trobar intuïtivament el remei corresponent. Va continuar treballant i donant conferències, alhora que entrenava als seus assistents perquè poguessin continuar-la. Una vegada va haver desenvolupat els 38 remeis, juntament amb el Rescue Remedy, va saber que no feien falta més; els 38 remeis cobrien tots els aspectes de la naturalesa humana, així com tots els estats negatius mentals i emocionals subjacents en la malaltia. Al final de novembre de 1936, va morir mentre dormia, content que la seva missió hagués estat completada. Va lliurar tota la responsabilitat de continuar la seva tasca als seus amics i col·legues, als que havia format. També va demanar que en la seva llar quedés la font dels seus descobriments.

Així, encara avui i heretat per successió directa, el Centre Bach de Mount Vernon està activament involucrat en donar consells i formació i segueix preparant les tintures mares. Els administradors asseguren així que es mantinguin les tradicions i principis de puresa, senzillesa i integritat.